Any Cerdā
Activitats
La Barcelona del segle XXI
Nous marcs territorials i econòmics
31\05\2010
ORGANITZA: CONSELL ECONōMIC I SOCIAL DE BARCELONA
LLOC: CAPELLA DE SANTA ĀGATA
PLAįA DEL REI
T. 933426470
Les ciutats, que van ser l’element clau del desenvolupament industrial,continuen sent un factor fonamental per al manteniment de l’activitat econòmica, però actualment es troben sotmeses al canvi de paradigma que suposa el naixement d’un nou model econòmic: la societat postindustrial o del coneixement. Ara fa 150 anys que Ildefons Cerdà va percebre que calia dissenyar una ciutat que donés resposta a les necessitats que suposava el desenvolupament del model econòmic industrial i, al mateix temps, estigués al servei del benestar de les persones. Els principis que van inspirar el seu model urbanístic continuen vigents en bona part dels nous projectes urbans, tant a la nostra ciutat com en altres ciutats d’arreu del món.
Si al seu moment Cerdà va planificar un model urbà més enllà dels límits a què estava sotmesa la vila medieval i va pensar la nova ciutat com un ens obert i relacionat amb el seu entorn, ara ens trobem davant d’unes necessitats gairebé idèntiques: l’àmbit d’activitat econòmica guanya complexitat, transcendeix els límits de la ciutat industrial tradicional i fa de la conurbació, és a dir, de l’àrea metropolitana, l’espai econòmic bàsic. Però el fet econòmic no s’atura, com fins ara, en un espai geogràfic delimitat, sinó que es dilueix fins a abastar un territori difós i de geometria variable: la megaregió.
El CESB considera que aquest és un dels reptes més importants a què Barcelona ha de fer front: d’una banda, ha de donar sentit i consistència a la seva àrea metropolitana i, de l’altra, liderar i impulsar una megaregió on Barcelona tingui un paper capital. Per aconseguir-ho cal articular el territori i les seves infraestructures bàsiques, i definir les xarxes de transport i de mobilitat.
És per això que, amb motiu de l’Any Cerdà, el CESB va elaborar el dictamen "Barcelona: la reinvenció com a estratègia. Del Pla Cerdà a la societat creativa", que valora els principis bàsics del model urbà de Cerdà i la seva vigència, i vol analitzar, dins de l’àmbit d’aquesta jornada, diferents propostes que tenen en comú materialitzar l’aposta de Cerdà per la interrelació de Barcelona amb el seu entorn.
PROGRAMA
MÉS INFORMACIÓ
Si al seu moment Cerdà va planificar un model urbà més enllà dels límits a què estava sotmesa la vila medieval i va pensar la nova ciutat com un ens obert i relacionat amb el seu entorn, ara ens trobem davant d’unes necessitats gairebé idèntiques: l’àmbit d’activitat econòmica guanya complexitat, transcendeix els límits de la ciutat industrial tradicional i fa de la conurbació, és a dir, de l’àrea metropolitana, l’espai econòmic bàsic. Però el fet econòmic no s’atura, com fins ara, en un espai geogràfic delimitat, sinó que es dilueix fins a abastar un territori difós i de geometria variable: la megaregió.
El CESB considera que aquest és un dels reptes més importants a què Barcelona ha de fer front: d’una banda, ha de donar sentit i consistència a la seva àrea metropolitana i, de l’altra, liderar i impulsar una megaregió on Barcelona tingui un paper capital. Per aconseguir-ho cal articular el territori i les seves infraestructures bàsiques, i definir les xarxes de transport i de mobilitat.
És per això que, amb motiu de l’Any Cerdà, el CESB va elaborar el dictamen "Barcelona: la reinvenció com a estratègia. Del Pla Cerdà a la societat creativa", que valora els principis bàsics del model urbà de Cerdà i la seva vigència, i vol analitzar, dins de l’àmbit d’aquesta jornada, diferents propostes que tenen en comú materialitzar l’aposta de Cerdà per la interrelació de Barcelona amb el seu entorn.
PROGRAMA
MÉS INFORMACIÓ
COMPARTEIX