Any Cerdą

Activitats

Cerdà. Urbs i territori

07\10\2009 - 26\10\2009

ORGANITZA: ESCOLA POLITčCNICA SUPERIOR - UNIVERSITAT DE GIRONA

COMISSARI: ALBERT SERRATOSA

LLOC: ESCOLA POLITčCNICA SUPERIOR - UNIVERSITAT DE GIRONA. SALA ANDREU AGUSTķ. EDIFICI P-1

CAMPUS MONTILIVI. GIRONA

T. 972418410

Amb motiu del 150è aniversari del Pla de Reforma i Eixample de Barcelona l'exposició té com a objectiu oferir a l’alumnat de l’Escola Politècnica Superior i de la Universitat de Girona i a les persones interessades del Gironès, una visió de l’obra de l’urbanista Ildefons Cerdà segons la interpretació rigorosa i altament científica que a l’any 1994 va fer l’Institut d’Estudis Territorials.

A més a més a l’any 1995 aquests documents ja es van presentar per primera vegada en la versió itinerant a la sala d'exposicions de la Casa de Cultura de Girona, començant desprès un llarg recorregut arran del món, que ha convertit aquesta mostra en un clàssic, sempre vàlid per a noves interpretacions.

“La llibertat individual, la privacitat familiar, la ventilació, l'assolellada i la il•luminació natural a tots els habitatges, la voluntat igualitària de qualitat i serveis per a tots els barris, l’ordenació dels fluxos com a components essencials en l’ús del territori foren alguns dels objectius de la ciutat integral. Els trets principals d'aquesta ciutat, en la "nova civilització" resultant de l’aplicació del vapor, serien, com preveié amb molta perspicàcia, la mobilitat i la comunicativitat. Aquestes idees informaren el Projecte d’Eixample de Barcelona de 1859 i constituïren les bases de la Teoria general de la urbanització de 1863, les dues obres cabdals d’Ildefons Cerdà, un enginyer de camins dedicat enterament i vitalment a l’urbanisme.

Importants descobriments de la producció teòrica de Cerdà, una part important de la qual s’havia oblidat en diferents arxius, aconsellaren el muntatge de la mostra "Cerdà. Urbs i Territori" per primera vegada a Barcelona, de setembre de 1994 a febrer de 1995 per facilitar el coneixement del que ha estat descrit com a pioner de l’urbanisme modern i el més important tractadista, que ha resistit durant un segle i mig el test de l’aplicació a Barcelona de les seves idees", escriu Albert Serratosa, comissari de l'exposició.