Any Cerdā

Activitats

Cerdà

150 anys de modernitat

24\11\2009 - 24\01\2010

ORGANITZA: FUNDACIķ URBS I TERRITORI ILDEFONS CERDā (FUTIC)

COMISSARIS: FERNANDO MARZā I FRANCESC MAGRINYā

LLOC: DRASSANES REIALS

AV. DE LES DRASSANES S/N

T. 933429920

Aquesta exposició realitza una mirada històrica a partir de l’urbanisme i l’arquitectura, i sobre les principals característiques del Pla Cerdà de Barcelona, per posar de relleu la vigència i l’actualitat del projecte. L’exposició proposa un itinerari que mira d’il·lustrar el públic general de quina manera el projecte de Cerdà ha permès a la ciutat de Barcelona suportar els màxims estats de tensió que ha sofert en alguns moments de la seva història, i també adaptar-se a les transformacions que la mateixa ciutat ha viscut, com, per exemple, la transformació de la ciutat industrial en una ciutat de serveis.

Amb l’assessorament d’experts en l’obra de Cerdà i amb el suport de maquetes i documentació gràfica creada específicament per a l’exposició, "Cerdà, 150 anys de modernitat" analitza cadascun dels elements més singulars de l’obra de Cerdà: l’illa com a unitat fonamental de la ciutat, els interiors d’illa com els espais d’independència urbans; la relació entre l’alçada de l’edifici i l’amplada dels carrers per tal de garantir la salubritat; el xamfrà com a espai de confluència de moviments; el disseny del carrer amb xarxes de serveis i de transports que permetin el seu manteniment de manera compatible sense alterar el moviment de fluxos, per citar alguns exemples.

Així mateix, al llarg de 2010 s’estrenarà l’audiovisual que recull i desenvolupa amb més amplitud els 12 clips de vídeo produïts específicament per a aquesta exposició.

Aquest audiovisual, dirigit per Rosa Vergés i produït per Diagonal TV, té com a objectiu fer sentir el procés d’una utòpica vida de ciutat. La que es va plantejar fa cent cinquanta anys i que és molt estimulant. No és, per tant, un culte a la memòria ni tampoc vol fer arqueologia del passat. Els paràmetres de convivència i d’acollida, en la pluralitat de la vida barcelonina a l’actualitat, seran desvetllats com un somni de futur a partir de la personalitat d’una ciutat que s’ha acomodat després dels anys al seu Eixample. Es proposa una visió quotidiana, una immersió en l’ús personal i social de la ciutat. Barrejant, tal com el mateix Cerdà proposava, diverses capes socials.