El dia 26 de novembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, uns quants alumnes de quart d’ESO vam anar a visitar l’exposició “Cerdà i la Barcelona del Futur; Realitat versus projecte”.
En arribar ens van fer cinc cèntims a manera d’introducció al tema de la exposició. Vam parlar del urbanisme de l’eixample, que no només està a Barcelona, sinó que també està a altres ciutats com Nova York, Roma, París... És una forma urbana, potent, moderna i ordenada.
L’exposició celebra l’aprovació, fa 150 anys, de l’eixample barceloní. Va tractar sobre l’expansió de la Ciutat Vella, quan van enderrocar les muralles. També dóna importància a la recuperació dels interiors d’illes, com també mostrar el món subterrani que formen les clavegueres,o el metro..
Ildefons Cerdà era futurista ja que va introduir noves idees pensant en el futur, com per exemple una calçada ample i adequada pels medis de transport inexistents en aquella època, o també l’existència de carrers amb la finalitat de comunicar amb tots els altres carrers com la Diagonal, Meridiana, Paral·lel...
L’Ajuntament, al principi, va aprovar el projecte d’Antoni Rovira, però el juny de 1859 va ser escollit el d’ Ildefons Cerdà, pressionat pel govern central de Madrid. Ell proposava una illa quadrada de 130 metres, amb xamfrans de 19,8 metres. Al interior de les illes podien haver-hi zones residencials, petites indústries i zones verdes. Actualment s’estan reformant i recuperant els espais verds d’aquestes illes.
L’exposició comptava amb molts plànols, mapes, fotografies, maquetes, vídeos i d’explicacions de la Barcelona sobretot del segle XIX i XX.
