Avui s'inaugura l'exposició Cerdà. 150 anys de modernitat, organitzada per la FUTIC amb comissariat de Fernando Marzá i Francesc Magrinyà. L'exposició es podrà visitar a la Sala Marquès de Comillas del Museu Marítim de Barcelona, del 25 de novembre de 2009 fins al 21 de gener de 2010.
Objectius de l’exposició
És en primer lloc un homenatge al primer urbanista modern i al seu producte: l’Eixample de Barcelona, que és actualment vigent i centre indiscutible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
A l’exposició es busca, per una banda, la comprensió dels elements amb què s’ha construït l’Eixample de Barcelona, i per l’altra una aproximació als valors de l’Eixample construït durant aquests 150 anys.
S’aprofita l’ocasió per a fer una reflexió sobre què significa
planificar, projectar i construir una ciutat. Amb la voluntat de comunicar amb
el públic, s’ha optat per separar els elements que constitueixen la ciutat i
reflexionar sobre la possibilitat de planificar sobre cadascun d’aquests
elements, per a que, quan el visitant surti de l’exposició, es miri la ciutat
amb uns altres ulls.
Organització de l’espai expositiu
L’espai expositiu s’ha separat en quatre parts. En una primera sala introductòria, es presenta la Barcelona de Cerdà prèvia a l’Eixample i els elements que permetran el canvi d’escala amb el projecte de Cerdà.
A continuació, s’han escollit aquells elements que permeten la construcció de l’Eixample: l’habitatge, la quadrícula, el carrer, el xamfrà i la claveguera.
Sobre aquesta base, i en el marc de la quadrícula, s’analitza cóm la ciutat es dota d’activitats i equipaments a través de les diverses configuracions d’illes associades a la residencia, la indústria, els equipaments i els espais verds.
La mirada és del conjunt de l’eixample que denominem Eixample Cerdà, enfront de l’eixample més central focalitzat tradicionalment en l’arquitectura modernista. S’ha posat en valor la manera com la quadrícula ha acollit teixits residencials, teixits de mescla de residencia i indústria, teixits principalment industrials, i fins i tot teixits precaris i amb barraquisme.
Per altra banda, s’ha volgut mostrar com la ciutat es dota d’activitats, equipaments i espais verds, d’una forma planificada i com el projecte es trasllada del projecte a la realitat.
Finalment, s’ha tractat d’analitzar el creixement de l’Eixample segons el principi cerdanià que cada forma de transport genera una forma d’urbanització a través de diferents salts de llindar associats a la construcció d’infraestructures que han permès créixer la ciutat per a cada mode de transport.
Material expositiu
El procediment expositiu escollit ha estat el de treballar amb plànols originals sempre que ha estat possible, amb fotografies que en la majoria de casos són poc conegudes, amb maquetes per a fer més entenedors els conceptes exposats, i amb uns panells que ens mostren com les diferents peces de la ciutat van ser planificades per Cerdà.
