L’exposició, Desapareguts és un exemple rellevant del poder de la fotografia com a mitjà capaç de copsar la realitat i fer visible un món que molts voldrien amagar. Sandra Balcells, comissaria de la mostra, escriu:
“Sin duda, este proyecto constata la enorme vigencia de la fotografía documental como testigo de la realidad, por mucho que algunos traten de cuestionar su eficacia: En estos tiempos de enorme desconcierto, el fotoperiodismo se erige aún como una herramienta poderosa para documentar el devenir de la historia, mostrando realidades que merecen ser rescatadas del olvido.Pese a sus limitaciones, continúa desempeñando una importante función social, estimulando el debate y fomentando la reflexión”.
Gervasio Sánchez. Desaparecidos. Ed. Blume. 2011. Pág.17.
Però des de la seva invenció la fotografia també ha servit per enganyar, manipular, falsejar la Història o destruir la memòria. Els exemples són nombrosos i posen de manifest la problemàtica i complexa relació de la fotografia i el poder.
A continuació us mostrem alguns exemples de fotografies manipulades amb la finalitat de servir uns interessos molt allunyats dels que defensa Gervasio Sánchez. Mireu amb atenció aquesta selecció de fotografies i cerqueu informació sobre el tipus de manipulació a la qual han estat sotmeses i la finalitat que es perseguia. Podeu afegir els vostres comentaris en format de text, vídeo o de viva veu clicant al botó de "Comment" que ens ofereix l'aplicatiu en línia Voicethread.
A partir d’aquest treball de recerca, contraposeu i senyaleu les diferències més importants amb el projecte fotogràfic de Gervasio Sánchez i la seva tasca com a periodista.
