La consideració de la ciutat com a laberint figura en nombrosos textos literaris, especialment en el segle XX. Només cal llegir la selecció de cites que formen part de l’article de Núria Aidelman i Laia Colell per al catàleg de l’exposició Per laberints (veure pdf adjunt) per comprovar-ho.
Tot i que l’exposició Per laberints defuig voluntàriament la inabastable capacitat metafòrica del laberint, hi ha suficients peces al llarg del seu recorregut per incitar a la reflexió sobre la vinculació de la imatge de la ciutat amb el laberint: des dels laberints presents en mosaics romans, passant per la representació de Jericó com a laberint en manuscrits medievals, fins arribar al muntatge audiovisual multipantalla a partir de fragments filmícs (realitzat per CANADA) que conté una seqüència específica on es mostra el caràcter laberíntic de ciutats com Estrasburg, Gènova o Venècia a partir de films que tenen aquestes ciutats com a escenari.
Aprofitant aquest fil temàtic i fent-lo notar en el recorregut expositiu, el Servei educatiu ha preparat com a activitat relacionada amb Per laberints una novedosa proposta que inclou visita a l’exposició i itinerari urbà. Després de realitzar la visita comentada a l’exposició s’explora la ciutat com a laberint. En un itinerari està dividit en dues parts. En la primera es camina des del CCCB fins a la Plaça Nova, aturant-se en llocs significatius per fer alguns comentaris i exercicis sobre les relacions entre les ciutats i els laberints. La segona part té la voluntat d’afavorir l’experiència personal, de manera que puguem sentir-nos a dins d’un laberint estant al bell mig del centre de la ciutat. Desorientar-se, intentar buscar la sortida i no trobar-la, avançar i tornar enrere, seran sensacions que podrem experimentar al llarg del nostre recorregut.











